L’alpinisme, una forma de vida

Taüll m’ha vist néixer i créixer. La total quietud d’aquest poble del Pirineu es va acabar amb l’obertura de l’estació d’esquí de “Boí Taüll”.

Sense aquests telecadires, capaços de transportar centenars d’esquiadors muntanya amunt durant els mesos més freds de l’any, la vida a la Vall de Boí no seria tal com la coneixem.

Des de temps immemorials la festa de les “Falles” ens ha marcat l’arribada de l’estació més càlida de l’any. Amb ella els turistes no eren rars, les aigües de Caldes i el famós romànic de la vall fa molts anys que atrauen visitants d’arreu.

L’arribada dels esquiadors va fer que a la Vall de Boí es pogués viure del turisme, i aquests darrers anys l’auge dels esports de muntanya ens ha situat en el mapa.

La nostra vall es un indret excepcional per a la pràctica de l’alpinisme en totes les seves variants. Els espadats de cavallers ens ofereixen granit de qualitat, arestes, cims i vies inoblidables. A l’hivern la neu ho cobreix tot i els fils de glaç abunden, també a menys d’una hora tenim el calcari del Montsec, on podrem escalar amb màniga curta en ple hivern.

En aquest entorn m’he forjat com alpinista. Des de la primera expedició a l’himalaia al 2001 la meva vida a estat dedicada exclusivament a la muntanya.

Pel que fa a l’alt rendiment, he format part del “equipo español de alpinismo” durant 4 anys i he estat premiat per les meves activitats d’alt nivell cada any des del 2002. A més, darrerament, apareix-ho al DOG com a esportista d’èlit.

A nivell professional vaig començar la meva formació el 1997 a l’escola de muntanya de Benasc. Però no ha estat fins el març del 2010 que els guies espanyols hem rebut el reconeixement de l’UIAGM.

Els anys d’alpinisme arreu del món i l’experiència adquirida guiant en els diferents massissos, hem permetran acompanyar-vos on desitgeu.

La meva feina es a l’aire lliure. Si plou ens mullarem. Si fa vent ens despentinarem, tant si veniu a la Ribagorça com si marxem a les muntanyes dels confins de la terra.