Cascades

Aquesta és una de les modalitats més noves i que més evoluciona dins de l’alpinisme. Cada any apareixen al mercat infinitat de noves eines que ens permeten pujar i assegurar-nos més fàcilment a les estructures glaçades. Les cascades són estructures efímeres que apareixen i desapareixen en qüestió de dies o hores Aquesta és la seva bellesa, però també comporta uns riscs.

La Vall de Boí es sens dubte el millor racó de Catalunya per a aquesta pràctica, però si amb les clàssiques Antartic o Islandis no en teniu prou, l’espectacular circ de Gavarnie ens ofereix escalades de més categoria i compromís.

També una molt bona opció es desplaçar-se fins el Briançonais. Aquesta regió del sud dels Alps és relativament propera a casa i gaudeix d’una quantitat i qualitat de cascades envejable.

Corredors

Si a l’estiu les arestes ens duren a molts cims, quan la neu es la protagonista, els canals i corredors seran les línies a seguir.

Amb l’evolució dels estris per a l’escalada en glaç hem anat canviant les amples canals clàssiques, per estretes xemeneies amb el fons glaçat o petites línies blanques sobre plaques de roca. La creativitat de l’alpinisme hivernal sembla no tenir límits.

En ple hivern, els esquis seran indispensables per arribar al peu d’aquestes meravelles glaçades, però es a l’inici de la primavera quan els grans itineraris pirinencs o alpins solen presentar les millors condicions.

Clàssiques com el Gaube o difícils com el corredor de la Y, totes dues al Vignemale. Als Alps trobarem les modernes vies rapelables, i les sempre temudes “Grandes Courses”.